Article d'ASOMA sobre la interacció entre fusta i foc
Fusta i foc; dos elements de la natura connectats
12/12/2022
Per què les finestres de fusta són les més
resistents al foc?
resistents al foc?
Hi ha molts mites al voltant de les finestres de fusta, com ara la seva reacció al foc. Molts en desconeixen el comportament i la resistència en la combustió. Encara que molta gent ho desconegui la fusta és un material que té un excel·lent comportament davant del foc gràcies a les seves propietats intrínseques. La fusta té una forma de cremar diferent als altres materials. I és que, la fusta en carbonitzar-se crea una capa exterior que dificulta que la temperatura es transmeti a l'interior de la peça actuant com a retardant. Això afavoreix que la peça aguanti la seva estructura durant més temps que qualsevol altre material, oferint més seguretat i estabilitat. En el cas d'altres materials, a més, s'emeten gasos tòxics o es produeix fosa, cosa que no passa amb les finestres de fusta.
Composició de la fusta i el seu comportament al foc:
La fusta està composta de cel·lulosa i lignina (compostos formats de carboni, hidrogen i oxigen). La fusta triga molt més temps a començar a cremar, pel seu contingut natural i ja que necessita arribar als 400ºC, temperatura més alta que altres materials que cremen amb més facilitat. A més, la fusta conté aigua; en aplicar calor, el contingut d'humitat va disminuint i quan l'aigua arriba a la temperatura d'ebullició s'observa la sudoració a la superfície de la fusta, fins a començar el procés de piròlisi, és a dir, la transformació en gasos. Gràcies a la baixa conductivitat tèrmica de la fusta, la piròlisi es produeix únicament a la superfície. Després de la combustió, la fusta genera una capa carbonitzada a l'exterior que protegeix l'interior deixant-la intacta i, depenent del gruix, és molt complicat que la peça cremi en tot el seu conjunt i perdi la capacitat portant i de càrrega.
La fusta està composta de cel·lulosa i lignina (compostos formats de carboni, hidrogen i oxigen). La fusta triga molt més temps a començar a cremar, pel seu contingut natural i ja que necessita arribar als 400ºC, temperatura més alta que altres materials que cremen amb més facilitat. A més, la fusta conté aigua; en aplicar calor, el contingut d'humitat va disminuint i quan l'aigua arriba a la temperatura d'ebullició s'observa la sudoració a la superfície de la fusta, fins a començar el procés de piròlisi, és a dir, la transformació en gasos. Gràcies a la baixa conductivitat tèrmica de la fusta, la piròlisi es produeix únicament a la superfície. Després de la combustió, la fusta genera una capa carbonitzada a l'exterior que protegeix l'interior deixant-la intacta i, depenent del gruix, és molt complicat que la peça cremi en tot el seu conjunt i perdi la capacitat portant i de càrrega.