Reportatge i entrevista als arquitectes creadors del centre cultural i biblioteca de Sant Sadurní d'Anoia

Reportatge d'aquest edifici on ROI realitzo els tancaments exteriors.

10/10/2019


El projecte, dut a terme pel jove estudi taller 9s Arquitectes, plantejava la rehabilitació de les antigues escoles Modernistes de Sant Sadurní d'Anoia on s'ubica un nou centre cultural, amb biblioteca i arxiu. Aquest edifici, obra de l'arquitecte Miquel Madurell, es va construir a principis del segle XX, en època de la Mancomunitat de Catalunya, el qual abans de dur a terme la reforma es trobava tancat i en desús, tot i formar part del catàleg de béns històrics i arquitectònics locals.

L'edifici està situat al centre de la població, dins d'una parcel·la rectangular limitada per quatre carrers. En aquest espai, el volum se situa a la part Oest del solar, amb un disseny en O, el que era una tipologia escolar molt freqüent a inicis del segle XX, al voltant d'un pati que s'allargava cap a llevant.

El programa que s'havia de dur a terme, centre cultural amb biblioteca i arxiu, d'uns 2.350 m2, sobrepassava la superfície construïda de l'edifici històric (780 m2), per tant, el repte principal del projecte va ser plantejar una ampliació de nova planta que completés el volum històric de la manera més respectuosa i coherent possible.

D'aquesta manera, la intervenció va permetre rehabilitar un patrimoni destacat de la vila que es trobava en un alt estat de degradació, i al mateix temps recuperar una part de la memòria local. A més, la col·locació del nou ús cultural a l'edifici ha permès que aquesta peça, amb una posició urbana privilegiada, es convertís en un nou pol de regeneració urbana en un entorn fins llavors poc dinàmic.



Així doncs, la primera decisió que es va prendre va ser reconèixer el paper de l'edifici històric com a tal, aprofitant l'accés des de la plaça com a entrada principal del nou equipament. Posteriorment, la segona aposta va ser definir un gran basament de pedra, de tal manera que s'aprofita el desnivell d'una planta existent entre un extrem i l'altre de la parcel·la. Aquest basament permet cosir els elements nous amb l'edifici existent, el que fa guanyar una important superfície construïda a manera
de planta semisoterrani, sense alterar l'entorn urbà des d'un punt de vista volumètric i visual, ja que substitueix l'antiga tanca opaca del recinte.

De la mateixa manera, el desnivell existent al solar ha permès generar una entrada independent a l'arxiu des de la planta inferior. A més, la biblioteca ocupa dues plantes superiors i integra un seguit d'espais, una sala polivalent, el pati central, sales de suport-estudi, etc., que, per mitjà d'un sistema de portes, poden ser utilitzats de forma autònoma fora de els horaris propis de la biblioteca.

El programa es completa amb un volum rectangular situat exempt sobre el basament, darrere de l'edifici històric, sense tocar-lo, deixant entre ambdós uns patis que permeten l'entrada de llum a la planta inferior. Igualment, es col·loca un segon cos annex a la façana posterior de l'edifici per tal de resoldre la comunicació vertical entre els tres nivells i, al mateix temps, donar valor a una façana molt modificada i sense interès.

Mentre l'edifici històric es restaura de manera integral i respectuosa amb els seus valors originals, els cossos nous es formalitzen amb un llenguatge contemporani a partir del diàleg amb l'existent a nivell de tons, ritmes i sistematització compositiva. El volum nou es concep com un porxo que aixopluga una part de l'antic pati, en el qual es col·loca el programa principal de la biblioteca, amb façanes laterals més opaques i façanes principals més diàfanes, per potenciar la relació entre espais i amb el pati.



La col·locació dels dos cossos ha permès mantenir el pati central com un espai articulador del conjunt, una zona acotada que permetrà acollir activitats controlades a l'aire lliure. A més, la necessària connexió entre el nou i el preexistent s'ha resolt amb elements envidrats.

Pel que fa a la rehabilitació duta a terme a l'edifici preexistent, els arquitectes aposten pels sistemes constructius tradicionals, com ara coberta catalana ventilada, façana transpirable d'estuc de calç, forjats de volta catalana ..., de tal manera que s'allarga el cicle de vida de les solucions i materials existents, aprofitant les seves prestacions i completant per donar resposta als nous requisits de seguretat, habitabilitat, eficiència energètica, etc.


Mentrestant a l'interior de les ales històriques, de la mateixa manera que a l'exterior, els elements constructius nous (falsos sostres, extradossats, envans divisoris ...), es col·loquen com a elements superposats a la pell històrica. Així mateix, en els espais interiors es reforça la idea de continuïtat espacial, evitant que els envans toquin el sostre, per exemple, afavorint una lectura unitària de les antigues naus escolars i de la seva configuració espacial original.

D'altra banda, tots els espais es col·loquen i conceben perquè comptin amb un assolellament òptim i controlat, tant les sales de lectura com els espais més secundaris i de treball. Es potencia la ventilació creuada a partir dels patis, situant els finestrals en orientacions oposades. A més, les superfícies de vidre s'optimitzen per als diferents espais, i per adaptar-se a les diferents
necessitats lumíniques, afavorint els guanys tèrmiques a l'hivern i el control solar a l'estiu per mitjà de proteccions a base de lames metàl·liques i plafons de xapa microperforada.

Finalment, els cossos nous es conceben amb sistemes preindustrialitzats amb el mateix objectiu de minimitzar l'impacte energètic i ambiental de l'actuació. Les cobertes vegetals, el paviment de cautxú reciclable i els panells metàl·lics es dissenyen amb aquest
obligat objectiu.

En resum, amb aquesta actuació que porta a terme l'estudi taller 9s arquitectes, s'aconsegueix un edifici a cavall entre l'antic i el modern. Un volum que ha sabut conjugar els diferents materials per adaptar-se a les necessitats futures.





"Tant en el tractament del conjunt, amb els volums de nova planta, com en les intervencions a l'interior, el projecte s'esforça a posar en valor l'existent i
explicar el afegit ... "

Es tracta d'un edifici obra de Miquel Madurell, d'inicis del segle XX, i que forma part de catàleg de béns històrics i arquitectònics locals. Com s'aborda la seva rehabilitació per adaptar-se als nous temps sense afectar el disseny original?

El principal repte de la intervenció va ser com ampliar l'edifici existent, per donar resposta a un nou programa públic que exigia més superfície, sense danyar la seva imatge històrica. La intervenció d'ampliació es planteja perquè el projecte tingui una lectura unitària i integral, on el nou reconegui les preexistències i les assumeixi des d'un diàleg enriquidor, i el cos històric es converteixi en la peça principal, reforçant els seus valors: a través del reconeixement de la simetria i la axialitat, de les portes històriques com portes principals, del paper del pati com a element configurador, etc.

Tant en el tractament del conjunt, amb els volums de nova planta, com en les intervencions a l'interior, el projecte s'esforça a posar en valor l'existent i explicar el afegit. A l'exterior els nous cossos se separen de l'edifici original per respectar la seva configuració original, sense sobrepassar-lo en alçada, i dialogant amb aquest a nivell de colors, texturasy ritmes. A l'interior, es empatitzen els valors de diafanitat, el ritme de les finestres, l'estructura original, etc. explicant els elements afegits (falsos sostres, extradossats interiors ...) necessaris per donar resposta a les exigències normatives, com solucions superposades a la
estructura històrica, sense danyar-la ni amagar-la completament.

De quina manera es van plantejar els estudis previs a l'inici d'obres? A grans trets, què principals solucions s'han dut a terme?

El nostre projecte va començar l'any 2011 després de molts dubtes a nivell local sobre on implantar la nova biblioteca, que fins aleshores s'havia plantejat de construir en un edifici de nova planta en una zona de nova urbanització. La nova aposta de recuperar un edifici històric en un barri central de municipi, amb un nou ús públic, ens permetia ser coherents amb la nostra filosofia de despatx, apostant per la millora i requalificació del patrimoni de l'arquitectura existent, i més encara un patrimoni important no només pel seu valor arquitectònic sinó per l'important paper de memòria històrica que atresorava, en haver estat escola de la meitat de la població de la vila. Recuperar era també ser coherents amb els nous desafiaments de sostenibilitat i obrir les portes a la regeneració d'una part de la ciutat que ho exigia. El projecte arrenca amb aquestes idees com a palanca d'acció.



Situat al centre històric, com influeix aquest entorn en la definició del projecte ?, quins aspectes més destacables s'han tingut en compte?

Com hem explicat en l'anterior resposta el projecte ha servit per dinamitzar una zona que fins llavors estava en fase de certa decadència, un entorn urbà complex i amb poca activitat. La façana de les antigues escoles, fins llavors tancada i en vies de degradació, s'ha convertit avui en dia en un escenari d'activitat i l'edifici s'ha convertit en una prolongació de la plaça, en situar-hi les portes principals de la biblioteca. A la resta de les façanes, els grans finestrals del nou volum perllonguen l'espai interior al carrer i permeten que des del carrer es gaudeixi l'activitat del centre.

El desnivell de la parcel·la en la qual s'ubica l'edifici ¿provoca condicionants o avantatges a l'hora de definir-lo? Com ha afectat als seus accessos?

El desnivell existent en la parcel·la permet plantejar un doble accés a l'edifici per als diferents usos, permetent el seu ús autònom. D'una banda, a nivell de planta baixa, de la plaça, aprofitant les portes originals, l'accés a la biblioteca i el centre cultural. I, d'altra banda, per la planta inferior, a nivell de carrer posterior, al futur arxiu municipal.

El programa proposat (2350m2) sobrepassava la superfície construïda de l'edifici històric (780m2). Com s'introdueix el nou espai, totalment contemporani, al costat d'un edifici històric, sense trencar la sintonia existent? Com es relaciona el nou volum amb l'edifici? I, ¿amb l'entorn?

La primera decisió va ser perllongar el nivell de la plaça per genera una planta semisoterrani a nivell del carrer inferior, situada uns tres metres per sota, a manera d'allargament del sòcol de l'edifici modernista. Aquesta operació permetia guanyar gairebé 800 m2 sense un impacte visual important, ja que el nou sòcol que es generava substitueixi en la tanca del pati de l'antiga escola, que ja existia en el solar abans de la intervenció. Aquest nou sòcol sustenta els cossos de nova planta, que se situen separats de l'edifici modernista, sense tocar-lo, apareixent com a peces autònomes que no distorsionen ni afecten el volum original. Malgrat la seva separació física dels nous volums busquen un diàleg amb l'edifici antic a nivell de colors i ritmes compositius.


I, en relació a això, ¿com s'organitza l'esquema funcional de circulacions internes i externes entre els volums nous i antic?

A nivell de planta baixa es genera una galeria de vidre que serveix per unir el cos existent i el nou volum de la sala de lectura. La galeria serveix per reforçar el pati com a element organitzador, paper que ja tenia en la tipologia escolar històrica. En un lateral del pati, després de la façana principal, se situa el segon volum de nova planta, un nou nucli de comunicacions (format per escala i ascensor), un element que serveix per relligar els tres nivells de l'edifici, i que permet generar una façana representativa cap al pati.

Des de l'accés principal, un joc de portes en planta baixa permet tancar les sales de lectura i poder fer ús tant de la sala polivalent com dels espais de suport (o sales d'estudi) fora de l'horari de biblioteca. També el pati pot usar-se de forma independent per realitzar actes i trobades culturals.

Pel que fa als materials, com s'harmonitzen exteriorment l'antic edifici amb el nou volum? I, interiorment, què principals materials s'han utilitzat en la rehabilitació i en l'ampliació d'aquest projecte?

Quant a l'edifici modernista, aquest es restaura amb tècniques tradicionals. Es realitza un nou estuc de calç, es restauren les peces i motllures originals, es col·loquen noves fusteries de fusta, es refan les cobertes amb acabats ceràmics usant peces tradicionals, etc.

Les façanes noves es dissenyen amb elements metàl·lics i puntualment, elements de fusta. Es busca combinar nou i antic a nivell de colors, però també es busca el diàleg a nivell de textures i ritmes compositius. Així, per exemple, les pilastres històriques que emmarquen el ritme de finestres a l'edifici preexistent es converteixen en la part nova en estrets perfils metàl·lics que organitzen els grans finestrals. Les fusteries d'alumini adopten el color de l'acer corten, que al seu torn combina amb el lasur noguera de la fusta de les finestres de l'edifici modernista. El sòcol de pedra natural no dista de l'ocre de l'estuc. Reforçar la diversitat, però des de l'aproximació dialèctica.

A l'interior el cos original també es tracta amb estuc i els elements nous adopten un color blanc neutre per sobreposar-se a la pell històrica.

Com ha contribuït a la rehabilitació realitzada a l'estalvi energètic ?, quins elements fan de la Biblioteca i Arxiu Municipal en un exemple sostenible?

L'edifici aposta per la sostenibilitat tant en la restauració de l'existent com en la nova arquitectura. L'aposta principal és la inversió en l'edifici existent, reforçant les seves prestacions prèvies per optimitzar-les als nous requisits i allargant el cicle de vida dels materials preexistents (reforç de l'estructura, millora dels tancaments, etc.). En segon lloc, treballant en la mesura del possible, en les solucions passives de ventilació natural i aïllament. Es millora el funcionament de la coberta ventilada tradicional catalana, les prestacions dels buits amb noves unitats de fusta amb baixa infiltració i vidres tecnològics, es realitza una nova solera aïllada, etc. En els cossos nous es combinen les cobertes vegetals amb trams flotants ventilats i cada buit s'estudia per donar la millor resposta a la seva orientació a través de l'ús d'elements de protecció solar i vidres optimitzats.