La casa passiva, l'estàndard Passivhaus i els EECN, una convergència cap a una construcció de qualitat.

Per Micheel Wassouf - CEO Energiehaus Arquitectes
Potser no sigui tan intrigant com una novel·la policíaca, però l'acrònim EECN (edifici energia gairebé nul·la) ha captivat el món de la construcció en tot aquest 2018, deixant encara per descobrir la solució de la pel·lícula. Mentrestant, un altre actor de l'escenari, l'estàndard Passivhaus, està tenint una presència cada vegada més gran a Espanya.

Tendències

El banc cantonal de Zuric va publicar recentment un estudi de mercat d'acord el qual les cases passives (a Suïssa: Minergie) arriben a vendre amb un valor superior de l'3,5%, quan es tracta d'multiresidenciales i, en el cas de les unifamiliars, el valor superior és del 7% (veure: https://www.minergie.ch/de/verstehen/uebersicht/). Per aquest motiu, el banc ofereix interessos més atractius per a promotors que es comprometen amb les cases passives (veure: Umweltdarlehen zkb). Altres bancs ètics privats comencen a oferir productes semblants (per exemple Triodos). Serà només qüestió de temps que els bancs espanyols copiïn l'exemple suís. Un primer pas en el sector públic es va fer per part de l'ajuntament de Villamediana d'Iregua (La Rioja), que incorpora en el seu Pla General Municipal l'obligació que tots els edificis dotacionals públics que es construeixin al municipi compleixin l'estàndard Passivhaus.

Al seu torn també estableix que, en tots els nous desenvolupaments urbans, el 10% dels seus habitatges han de complir l'estàndard Passivhaus. Per a això, s'ha ponderat l'edificabilitat d'aquest estàndard amb un coeficient que compensa el sobrecost que pot suposar la seva execució per als promotors d'habitatges.

Una altra regió destacada a apostar pel Passivhaus és Navarra, el govern s'ha compromès a construir 600 nous habitatges de lloguer a estàndard Passivhaus, contribuint així a la mitigació de la pobresa energètica a la regió.

Una promoció del tipus Passivhaus no només significa un valor afegit a l'hora de venda, sinó també ofereix a la promotora un posicionament privilegiat en la divulgació pública del context immobiliari. Per descomptat, hauria d'anar acompanyada amb el certificat oficial "Passivhaus" (o "EnerPhit" en el cas de rehabilitació), per donar a l'edifici credibilitat de cara al mercat. Recordem que promocions tipus Passivhaus comencen a sortir al mercat no a causa d'un payback ràpid, sinó a una garantia de qualitat que busca la satisfacció dels usuaris a nivell de confort, acústic i econòmic (a mitjà i llarg termini).

El creixent interès de Passivhaus en l'habitatge social es reflecteix també en projectes europeus de recerca com, per exemple, "Dreeam", un projecte que busca un millor accés al finançament de promocions d'aquesta índole. El projecte europeu "revaluï" analitza l'impacte de l'eficiència energètica en l'avaluació financera de promocions residencials a gran escala. Mèxic destaca a nivell internacional per una política coherent d'introducció del concepte d'eficiència energètica en la construcció, emmarcat des del 2012 per les "Accions Nacionals Apropiades de mitigació" (NAMA per les sigles en anglès). Aquest NAMA té la particularitat de ser el primer a nivell internacional en aplicar-se en el sector dels habitatges. Des de llavors han anat apareixent una sèrie de projectes nacionals i recolzats per fons internacionals per a la millora de l'eficiència energètica en els habitatges. Diversos programes (Ecocasa / NAMA Facility / Laif / Renda / ...) desenvolupen mecanismes d'ajuda per a la construcció d'habitatges sostenibles (veure per exemple: http://www.ecocasa.gob.mx/Paginas/Inicio.aspx), gestionats per diferents institucions, com la banca pública SHF (www.shf.gob.mx). En concret, el projecte Laif té com a objectiu la realització d'una sèrie d'habitatges a Mèxic sota l'estàndard Casa Passiva, en diferents zones climàtiques del país. La realització d'aquests edificis enviarà un senyal molt clar a altres països en vies de desenvolupament i situats en climes càlids, utilitzant la Casa Passiva com a estratègia comprovada de política de sostenibilitat ecològica, econòmica i social.